El perquè de l’educació digital, a l’escola i a casa (2/3)

pexels-photo-1090393.jpeg
Photo by Vinicius Wiesehofer on Pexels.com

Les escoles que vulguin incorporar el mòbil al seu funcionament més enllà de l’ús de la càmera fotogràfica podrien començar per reflexionar sobre com és i com volen que sigui la vida digital, present i futura, dels seus alumnes. Ara no cal pensar en el mòbil, no s’ha de caure en l’error (de sempre) de pensar en com incorporar un aparell (com es va fer amb l’1×1), sinó en els valors que volem que governin la vida i l’itinerari digital de les persones. Per això, el canvi no s’ha de centrar en l’esfera tecnològica, sinó metodològica. Un dels aspectes més importants que caldrà resoldre serà delimitar bé períodes i activitats de connexió i de desconnexió, és a dir, resoldre la convivència del món off-line, humà i real, amb el món on-line, virtual i mediatitzat. L’escola, a més, hauria de resoldre a gran escala temes més vulgars com la connectivitat (wifi o tarifa?) i les garanties de seguretat (límits automatitzables en l’accés?).

En l’àmbit de la família, el mateix, però amb uns reptes encara de més compromís i uns focus més individualitzats. Per començar, seria normalitzant, per exemple, trencar el binomi tecnologia-oci oferint als fills tot el ventall d’alternatives que hi ha a l’oci on-line: joguines de fusta, jocs en família, amb amics, a l’aire lliure, de taula, d’enginy, estimulants, contes, manualitats, construcció, verbals, de moviment, natura, cultura, espectacles, esport… sembla mentida, però segueixen existint. Tot i que a ulls de l’adolescent més addicte pugui semblar un oci pobre, no ho és, si un no se’n desconnecta a finals de la infància. Una altra vegada, la diferenciació de l’activitat connectada de la desconnectada és cabdal per conèixer, primer de tot, el món real, no mediatitzat. I per aconseguir-ho, evidentment, caldrà incorporar també les tecnologies a les normatives escolars i familiars. I caldrà que els adults prediquin amb l’exemple amb una bona dieta digital que els sigui útil i que serveixi de referència als seus fills.

Són aquestes només unes traces, unes línies mestres del que hauria de ser l’educació digital. Aquestes accions, evidentment, actuen coordinades amb moltes altres, i això és el que s’explica en els tallers de TIC ACTIVA. Cap acció d’una persona ha de quedar desvinculada de la resta d’accions, siguin en l’esfera digital o no; cap acció a internet hauria de tenir importància només a internet, hauria d’actuar com a part d’un tot per aconseguir que cada petita acció, digital o no, interactui amb la resta d’accions de la persona i n’acabi formant la seva identitat, que ara incorpora el vessant digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s